Un dels problemes de la gent d’avui en
dia està relacionat amb l’aspecte físic. S’ha creat un ideal de bellesa i ningú
vol ser el contrari. Però, a causa de què s’ha creat aquest ideal? Per
acceptar-te tu mateix o per què t’acceptin els altres?
Penso que el culte al cos és un sinònim
d’acceptació. La gent vol millorar la seva imatge per ser acceptats en un grup
d’amics, en el treball, per aconseguir que el noi que t’agrada es fixi en tu...
Però es totalment normal, qui no s’ha preocupat mai pel seu aspecte físic? Estem acostumats a veure anuncis de perfum amb
noies guapes i un cos espectacular, models altes i primes , entre altres coses
que ens fan voler millorar el nostre aspecte. Ara bé, si l’ideal de bellesa
seguís així i tothom volgués ser com els models, qui sap on aniríem a parar. Hi
haurien moltes més operacions quirúrgiques, el que suposa un risc per a la
salut i un possible problema econòmic per qui rep l’operació ja que val molts
diners, potser hi haurien més problemes mentals com l’anorèxia o la bulímia, ja
que hi ha gent que mai té el que vol i s’obsessiona amb la seva imatge.
D’altra banda, penso que pot ser un
sinònim d’acceptació per a tu mateix. Per exemple: un dia et ve de gust sortir
de casa maquillada o ben vestida. En aquest cas, et maquillaries perquè t’ha
vingut de gust o bé perquè et trobes millor amb tu mateixa, no per agradar als
altres. Un altre exemple seria el fet de voler posar-te un pírcing o un
tatuatge, penso que això s’hauria de fer per un mateix, no perquè estigués de moda com molta gent fa.
En conseqüència pel fet de voler
donar-li massa importància a la nostra imatge, la gent sense voler-ho comença a
ser superficial i en un cas extrem deixa de banda la valoració d’una persona
pel fet de només fixar-se en el físic. La gent s’hauria d’acceptar a un mateix
i no deixar que la societat el canviï. En definitiva, l’estètica i el culte al
cos, si són sinònims d’acceptació ja que si no ho fas per acceptar-te tu
mateix, ho fas perquè t’acceptin els altres.