EL GAT NEGRE

Aquest fragment pertany a Edgar Allan Poe (19 de gener de 1809- 7 d’octubre de 1849). Va ser un escriptor romàntic en la llengua anglesa als Estats Units. Edgar Poe va néixer a Boston on als dos anys el seu pare els va abandonar i poc després va morir la seva mare, així que ell i la seva germana es van quedar orfes, fins que Edgar va ser adoptat per un matrimoni del qual n’extrauria el cognom Allan. Edgar es va casar amb la seva cosina Virginia de 13 anys. L’escriptor va escriure poesia, novel·les i relats curts. Edgar era conegut principalment pels seus relats de terror com: “l’escarabat d’or”, “la bóta d’amontillado”, “els crims del carrer Morgue”, “El gat negre” entre d’altres. Aquest va ser publicat a l’agost del 1843 al “Saturday evening post” de Nova York amb el nom de “the Black cat”.

Aquest fragment del relat “el gat negre” tracta d’un home casat que li té molt de fàstic a un gat que viu amb ell i la seva dona, en canvi, ella cada dia li agafa més afecte.  L’home abans tenia un gat molt semblant anomenat Plutó que a diferencia d’aquest, no tenia la taca blanca, segons l’home, en forma de forca, instrument amb el que va matar a en Plutó. Un dia, el gat negre el va fer entrebancar, i aquest fet va ser el que va cabrejar l’home de tal manera que en un atac de fúria va atacar al gat. La seva dona el va parar, amb la ràbia de no haver pogut matar el gat va clavar-li la destral al cap. Per no declarar aquest fet va decidir emparedar la seva dona.

El narrador que hi ha en aquest text és un narrador en primera persona i protagonista de la història ja que és a qui li passen tots els fets. Crec que aquest personatge és rodó ja que cada cop és més dolent, es a dir, evoluciona negativament. Cada acte que fa és pitjor que el següent i mai se’n penedeix. Crec que és un molt home violent, rabiós i impulsiu ja que mata la seva dona sense pensar-ho dos cops. També crec que pensa que tothom conspira contra ell ja que no té cap motiu per matar un gat. En canvi, la muller de l’home es veu que és una dona innocent i bona persona ja que no va deixar que el seu home matés el gat. Un element que m’ha cridat l’atenció d’un altre personatge, el gat, ha sigut el tema de la forca que ell veu en la taca blanca del seu gat, penso que la taca no és del tot clara com la veu l’home, sinó que se la imagina de la por que té al fet de com pot acabar després de la presó, la pena de mort. Veu la forca en la taca del gat pel remordiment que sent cap a Plutó ja que el va assassinar amb una forca. Com es pot veure en aquest fragment de relat que hem llegit, és un relat de misteri i terror. Té un to bastant macabre ja que com he dit abans mata la seva dona per no deixar-lo matar al gat, i no mostra cap remordiment. També té un to negatiu i agressiu, ja que com que és un narrador protagonista podem saber el que pensa, i podem veure que pensa que tot és dolent, per exemple, quan diu: “En aquelles ocasions, tot i que hauria volgut esclafar-lo..” un gat quan fa les coses que diu anteriorment, és perquè vol jugar i ell pensa que ho fa només per empipar-lo. El ritme és un bastant ràpid ja que explica molts fets que passen en pocs dies, es a dir, en pocs dies succeeixen molts fets. D’altra banda, just després d’una escena negativa en passa una altre i així successivament va augmentant el mal, primer pensant en com va matar a l’altre gat, després pensant en que vol matar al que té ara, seguit d’intentar matar-lo i finalment acaba matant a la seva dona. Pel que es veu en aquest fragment, tota la història està escrita en retrospecció, es a dir, recordant tot el que va passar des de la cel·la en la que està ara (suposo que és allà perquè al final del llibre descobreixen que va matar la seva dona). Els espais on succeeixen els fets són al soterrani, allà és on mata i empedra la seva dona, un altre espai és la cel·la en la que han tancat l’home, que és el lloc des d’on explica els fets. Crec que l’única figura literària que podem trobar el text es la metàfora, ja que al gat l’anomena bèstia d’una manera despectiva.

Finalment, comparant el text amb el de la “mà dissecada”, crec que no són molt diferents, per exemple, tots dos fragments tenen un to tètric i macabre, també tant Pierre com l’home del gat negre acaben bojos i frustrats. Crec que el fet de que el gènere d’aquesta narració fos terrorífic ha sigut el que més m’ha atret, ja que no és el tipus de llibre que llegeixo normalment. Tant aquest relat com el de la “mà dissecada” m’han fet pensar que amb la mort no es juga.