LA MÀ DISSECADA

L’autor d’aquest conte, es diu Guy de Maupassant. Henry René Albert Guy de Maupassant, va néixer al 1850 a un poble francès.  Entre els anys 1870 i 1880 Guy va deixar els estudis i va entrar en el món literari començant a treure els seus primers contes, entre ells , la mà dissecada a l’any 1875. Fins que a l’any 1880 va treure la seva primera novel·la, “Bola de sebo”. Quan tenia 14 anys, estant de vacances va salvar a un home borratxo a punt d’afogar-se. Aquest, va emportar-se’l a casa seva,  li va mostrar algun dels seus llibres, li va donar licor per beure i li va donar una mà dissecada. D’aquesta experiència va sortir l’historia de la mà dissecada. La mà dissecada es tracta d’un fragment del llibre “la tomba i altres contes d’horror”, es una narració situada prop del segles XIX.

La mà dissecada es un conte que parla d’en Pierre, un noi que reuneix als seus amics per ensenyar-los la seva troballa, una mà dissecada que va pertànyer a un gran lladre. Ell junt amb els seus amics es burlaven de la mà, així que en Pierre la va posar de picaporta, però va aparèixer l’amo de la casa en la que ell estava de lloguer i va fer-li treure, així que la va penjar a la campana de l’alcova. A l’endemà, el criat d’en Pierre se’l va trobar mig mort al llit i amb marques d’una mà al coll. Els metges no van saber qui havia estat. Van portar a en Pierre al hospital on no es va acabar de curar, es va tornar boig, pensava que algú el perseguia, fins que un dia va començar agonitzar, i a ficar-se molt nerviós i al cap de dues hores va caure mort al terra. Van cavar un forat per posar el fèretre d’en Pierre i just allà van trobar la tomba d’un home sense mà.

La introducció d’aquest text es: “Ara fa uns vuit mesos.. Vintena de monjos del monestir”, el nus es:”-Però què vols fer-ne d’aquest horror?.. després caigué mort, de cara a terra” i finalment, el desenllaç es: ”Em vaig haver d’encarregar.. Havíem pertorbat la sepultura”

Crec que aquest text expressa una mica d’ironia cap a la mà. Per exemple quan en Pierre diu que posarà la mà al picaporta, o quan en Henri Smith li diu que en faci un brou. En la meva opinió crec que l’autor es bastant moralitzant perquè dona una lliçó a en Pierre per haver-se’n rigut dels morts, per tant el que vol expressar es que s’ha de tenir respecte als morts.

Amb el vocabulari que utilitza l’autor, mes o menys, es pot saber que els fets estan succeint en temps passats, en aquest cas al S. XIX. En el text hi ha un nivell de llenguatge estàndard ja que no es ni molt culte, ni molt col·loquial i l’autor utilitza bastant la ironia, per exemple, quan en Pierre diu: “Brindo per la propera visita del teu amo”. També utilitza la metonímia, es a dir, parla de la mà com si fos tot el lladre sencer.

M’ha semblat un relat bastant interesant, ja que es surt dels temes els quals solc llegir. Jo sóc una persona que creu en el “karma” per tant també m’ha fet reflexionar en la mort, en que no s’ha de jugar amb aquests temes, ja que pot passar algo. Es un text en el que hi ha parts en que l’autor reflexa ironia, i hi ha parts que son més serioses, com es el cas de la mort d’en Pierre. En general ha estat bé, tot i que per entendre-la bé l’he hagut de llegir 2 cops.