MIDNIGHT CITY

1º Persona

Em dic David i fa un any que fujo d’uns homes que em volen segrestar. Fins avui. M’acaben de segrestar  i no sé on em porten.

Tot va començar un dia a casa meva. Estava fent deures i em vaig quedar encantat mirant el meu estoig, que de cop va començar a levitar, em vaig sobresaltar i va caure damunt la taula. No sabia que acabava de passar, així que vaig intentar fer-ho. Vaig començar a mirar l’estoig fixament i un altre cop vaig fer-lo levitar. Els hi vaig ensenyar als meus pares i en lloc  de donar-me suport, el que van fer va ser espantar-se i portar-me al metge. D’allà em van portar a un especialista en telecinesi i aquest va dir que em tanquessin, que era perillós per el món. Vaig escapar-me d’aquella sala com vaig poder i vaig marxar lluny. Durant el temps que vaig estar fugint, em vaig allotjar en una casa on feia les feines a canvi de menjar i estança. Fins que avui anant a buscar el pa m’han enxampat. Acabem d’arribar a un lloc que sembla una fàbrica abandonada, però quan entrem veig que no, que no estic jo sol, hi ha quatre nois més, dos nois i dues noies. M’he fixat que aquests nois també poden fer el mateix que jo, encara que tenen el poder més desenvolupat, suposo que és gràcies a aquests homes que es fan dir supervisors, que els tenen tancats per intentar que els nois controlin el seu poder.

Tots em miren com si fos diferent o estrany, però no m’importa, només penso que vull sortir d’aquí com sigui. Ja és de nit i els supervisors han marxat, com era d’esperar ens han tancat amb clau. Intento fer que la porta surti disparada però m’estic adonant que jo sol no puc ja que la porta és massa dura i resistent, em giro i veig a la Maria, en Pol, en Marti i la Carla, preparats per ajudar-me, s’havien adonat del que volia fer. Acabem de sortir, tots junts hem enderrocat la porta. Ha sigut en aquest moment quan m’he adonat, que ja havia guanyat uns amics per sempre que junts ningú ens podrà parar.

3º Persona

En David és un noi diferent dels altres, pot fer coses que ningú més fa, o això és el que ell creu. Ell és un noi de  10 anys però un mica diferent, és capaç de moure les coses sense tocar-les, és a dir, pateix de telecinesi. Per culpa d’aquesta raresa feia més d’un any que fugia dels seus segrestadors. Fins avui, avui l’han atrapat i no sap on el porten.

Tot just fa un any, fent deures havia descobert, el seu poder s’havia encantat mirant el seu estoig, que va acabar levitant, en David es va sobresaltar i l’estoig va tornar a caure. Impactat i una mica espantat pel que havia passat ho va tornar a provar, però aquest cop a propòsit. Va mirar fixament l’estoig i va tornar a levitar. Es va quedar amb una sensació estranya al cos, no sabia si això era bo o dolent així que va anar a dir-ho als seus pares pensant que reaccionarien bé. Els seus pares van reaccionar molt diferent, en comptes de donar-li suport, es van espantar molt, creien que el seu fill patia una anomalia i li van agafar por, així que el van portar a un especialista en telecinesi. Aquest especialista va dir que el tanquessin ja que podia fer mal al món. El que els pares d’en David i ell no sabien era que l’especialista ja s’havia trobat amb quatre casos més com aquests i amb la complicitat d’uns altres especialistes els van tancar en una fàbrica per tal d’aconseguir desenvolupar els poders telecinètics. En David, en saber que l’especialista el volia tancar, va sortir com va poder de la sala i va fugir ben lluny. Durant el temps que va estar amagat, es va allotjar en una casa on a canvi de les feines de la casa, la família que vivia allà li donaven estança i menjar. El que en David no va saber mai, va ser que la família amb qui estava havia pactat amb l’especialista que el vigilessin, així l’especialista sabia tots els moviments que feia i si avançava o no amb la telecinesi. I així va ser, durant tot l’any va estar practicant amb la telecinesi d’amagat ja que tenia por que li passés el mateix que amb els seus pares. Avui, anant a fer uns encàrrecs que li havien demanat, uns homes l’han segrestat per endur-se’l a una fàbrica abandonada on hi ha altres nens amb poders telecinètics.

Els homes han portat  en David a la fàbrica abandonada amb els altres nois, en David s’ha  adonat que entre els homes hi ha l’especialista. La fàbrica és vella però no estava mal cuidada, va observar ell. En entrar ha vist quatre nois amb un home al costat que es fa dir supervisor, ja que s’encarrega d’intentar que els nois millorin amb les seves habilitats. Hi ha dos nois, en Pol i en Martí i dues noies, la Carla i la Maria, aquests  s’han quedat sorpresos en veure’l entrar per la porta de la fàbrica, no s’esperaven que vingués ningú més, però a ell no li ha importat, només pensava en sortir d’allà. Ja és de nit, i els supervisors acaben de marxar, i com era d’esperar, els han tancat la porta amb clau. En David pensa que pot enderrocar la porta amb els seus poders telecinètics, però no és així ja que la porta és massa dura i gruixuda. Els altres nois se’l miren, pensant que no la podria enderrocar ja que ells ho havien provat molts cops.  La Maria una noia rosseta i simpàtica s’uneix amb en David i per tornar a intentar-ho, tot seguit s’ha anima la Carla, i després els altres dos nois, junts, han aconseguit enderrocar-la i així tornar a ser lliures. En aquest moment s’han adonat que acaben de guanyar una amistat, i que junts ningú els podrà parar.